Mallorca Paradise?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

The dump of the european shit

Si es demana a bona part de la població europea quin és el lloc on es pot trobar major quantitat de joves beguts o drogats en una sola nit, molt pocs ho dubten. Magaluf és avui el topònim que millor representa la gatera, els excessos, la violència i els accidents. Ho il·lustren i denuncien amb tota cruesa, les postals que ha fet la jove creadora Mariona Obrador a partir de fotos reals de les bauxes de Magaluf.

El que fa molts anys era una destinació turística familiar, ubicada sobre unes platges formoses d’arena fina amb una zona humida espectacular, Es Salobrar Gran, es avui el màxim exponent de la degradació al mediterrani. Algunes de les més importants cadenes Balears, com Melià, han participat d’aquest procés de degradació, juntament amb altres hotelers amb manco anomenada. En el moment de reconvertir els establiments, a principis dels 90, quan feia dècades que explotaven el litoral, s’estimaren més els doblers fàcils i invertiren a altres indrets en comptes de millorar el seu producte. Les facilitats que trobaren tant a Balears com a indrets més allunyats, especialment al Carib, varen fer que ni es plantejassin gastar un sol euro per donar un futur diferent a Magaluf.

Una vegada més es repetia la història, i el territori conquerit pels hotelers els deixava d’interessar, i anaven a sacrificar-ne d’altre. Aquesta manca d’inversió i l’excés de places a la zona, va tenir una conseqüència inevitable: Els hotels anaven perdent atractiu, i només es podia mantenir l’activitat amb una baixada de preus constant, temporada rera temporada.

Juntament amb això, els hotelers desenvoluparen la política del tot inclòs com a reacció davant la seva pròpia incapacitat de tenir visitants de qualitat. L’única manera de treure’ls quelcom més que les ridícules quantitats que pagaven per una setmana, era tenir-los tot el dia dins l’hotel, fins que sortien gats a mitjanit. Tot plegat va motivar l’èxode de l’oferta complementària de qualitat, que va anar morint i va ser substituïda per gairebé l’únic producte que necessitava el nou inquilí de Magaluf: bars i pubs on beure, i supermercats per comprar alcohol.

Magaluf és avui la paraula màgica que pronuncien milers de joves quan pensen en l’evasió de baix cost. Quan es pronuncia Magaluf, a Europa es pensa en sexe, orgies, i joves que es passen la nit vomitant com a conseqüència de l’alcohol. Alguns, per desgràcia, tornen a casa amb greus lesions o fins i tot perden la vida per la terrible moda del balconning. Gràcies a les xarxes socials, tots els escàndols que hi tenen lloc fan la volta al món en qüestió de minuts, fent inútil qualsevol esforç de promoció turística per compensar aquest despropòsit.

Sa_Porrassa_2

Urbanització de la Marina de Magaluf

El Govern Bauzá, lluny d’actuar per posar remei a aquest monumental desastre, va rematar la feina atorgant l’interès autonòmic a Viva Hotels per acabar d’encimentar la Marina de Magaluf. Una vegada més, en comptes de reconvertir el que ja existeix, el capital s’ha focalitzat en consumir nou territori. El resultat és que s’està edificant la primera fase de la urbanització més bèstia que hem vist en dècades a Mallorca i a més es fa sobre el que queda d’Es Salobrar Gran, una zona humida plena d’enderrocs procedents de la construcció dels primers hotels, els mateixos que ara la sentencien a mort.

Mentre els hotelers s’omplen la boca parlant de qualitat, donant lliçons al nou govern sobre què s’ha de fer i el que no amb el turisme, Magaluf és el més pur exemple de la seva incapacitat per conservar un producte i deixar que acabi com el paradigma de la manca de límits, el model que es posa d’exemple arreu d’Europa de la degradació. Les administracions, per la seva banda, són les responsables d’haver consentit que s’arribi al límit, sense cap actuació, per una suma de la seva pròpia inutilitat, i de la por als hotelers als qui ningú no pot discutir res, perquè com ha quedat clar a Magaluf, “saben el que s’ha de fer”.

Els ciutadans hem perdut un bocí de Mallorca que no es podrà reconvertir a curt termini. Ara mateix, Magaluf només serveix com a cas d’estudi. Com a exemple de què no s’hauria de fer amb el territori. I com a constatació que si els beneficis del turisme no es reinverteixen com toca i corren a treure el suc a altres indrets, alguna cosa falla en el sistema. I són massa ja els exemples a la badia de Palma: Cala Major o algunes zones de s’Arenal (Platja de Palma), si bé no han patit aquest nivell de degradació, sí que han perdut encant, i amb ell activitat econòmica. Sembla ben hora de recuperar la moratòria turística, aturar la degradació i la saturació, encara que sigui per pura supervivència.

El turisme no pot cremar el territori com si fos un combustible. I les autoritats han de saber vetllar i aturar els peus als qui només pensen en la seva conveniència, i se’n foten del que és de tots.

revers_mariona

MALLORCA PARADISE “The dump of the european shit” (revers de les postals de Mariona Obrador)

Fites bordes, atemptats contra el patrimoni

Barraca de carboner desmuntada

Barraca de carboner desmuntada per fer un caramull

…Caramulls que no són fites

Sitja desmuntada per fer un caramull

Rotlo de sitja desmuntat per fer un caramull

Ara que tenim el litoral ben farcit de xalets i hotels, posam muntets de pedra als pocs llocs que hem salvat. Els perjudicis ambientals, paisatgístics i culturals d’aquesta moda absurda els vam explicar aquí fa poc. La febre dels caramulls a vorera de mar però, amenaça d’estendre’s ara per la Serra de Tramuntana.

Sense cap sentit, s’arrepleguen carretades de pedres per fer “mega-fletxes”, per indicar camins, que abans estaven indicats amb una petita fita de tres o quatre pedres; es desfan barraques de carboner per fer túmuls de pedra tan alts com persones i tan inútils com alts; s’esbaldreguen i deslliguen les pedres de rotlos de sitja per fer clapers de pedres que no diuen res, mausoleus que esborren i esclafen la història de totes les generacions que ens han precedit. “Saps si els ho fessin fer a ells!…”, diria algun dels nostres vells.

Es desfan segles de feina de manobres experts en pedra en sec per acumular un caramull de vergonya i incultura. Tant costa respectar els valors, la identitat i un patrimoni cultural, que forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana?

Pèrdua ambiental, pèrdua paisatgística i imatges feridores de la sensibilitat del muntanyenc, pèrdua de patrimoni (ranxos de carboner) i pèrdua del coneixement. També del coneixement entès com a enteniment, com a seny. El nostre patrimoni cultural i natural (ara Mundial de la UNESCO), no es mereix això. Els nostres avantpassats i la seva memòria no poden ser anorreats d’aquesta manera. És hora de recuperar el seny i també el Pla de recursos naturals de la Serra, els plans de gestió de les seves zones més sensibles i una protecció del patrimoni UNESCO que vagi més enllà del paper.     

Fletxa i cor, fetes amb pedres d'elements patrimonials

Fletxa i cor, figures sense sentit, fetes amb pedres d’elements patrimonials


Més sobre els caramulls…

Plany a la mar

fems_magaluf3

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Un mar de plàstic ens menja. Platges, cales i calons apareixen cada estiu bruts fins a la darrera raconada. Com enguany però, no s’havia vist mai. Així ens ho ha semblat a molts. El plàstic es va inventar per fer-nos la vida més fàcil, ens deien, i pareixia cert fins que ens ha començat a fer la vida impossible. La mateixa bossa la trobes a cada lloc on vas a pegar un cap fico, perquè el plàstic va i ve, però no desapareix mai. Si ningú la treu, la bossa maleïda la trobaran (esmicolada) allà mateix els nostres nets.

fems_magaluf1

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Raconades, cocons, barbacanes, tenasses… convertits en contenidors, papereres i femers. La mar fa forat i tapa diuen… Però ens retorna el que hi abocam. La sopa plàstica també ens intoxica el peix que menjam, mutila les extremitats a les tortugues, a poc a poc. Alguns dels habitants més antics del planeta bramen en silenci enmig de la mar gran mentre nosaltres, som al puta centre comercial comprant-ho tot envasat, tal i com obliga la normativa més moderna. Resta per veure quines conseqüències tendran tots aquests compostos en el nostre propi organisme. Hem evolucionat llançant de tot per on passàvem. El fang, els teixits i la fusta es descomponien al cap de poc. Però el plàstic persisteix, fins a 120 anys a dins la mar.

Però tot això no és culpa nostra, és culpa dels algerians, dels grecs, dels turcs o de qualsevol altre poble del Mediterrani. Els altres sempre són els bruts. Potser alguns som més responsables que els altres. Però meam: Voleu dir que els mateixos habitants de les illes que llancen llaunes i ampolles de PVC per la finestra del cotxo es tallen de fer-ho quan van a la mar? Les cunetes plenes de plàstics i la mar immaculada? Centenars d’abocadors il·legals escampats arreu de les Illes i la mar prístina? No, no s’avé això, no quadra.

fems_magaluf2

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Si algú té dubtes dels impactes generats des de terra, aquí a Terraferida, una immersió a la platja de Magaluf l’hi serà molt aclaridora. Milers de plàstics, roba, juguetes, articles de “souvenir”, restes de botellot, llosques… envaeixen el fons de l’alguer, la praderia de posidònia que encara hi sobreviu. És la prova, i la impressió, de qui busseja a molts d’indrets i no n’ha vist cap tan contaminat com aquest.

Siguem responsables, els governs primer de tot. Limitau la capacitat urbanística i turística perquè això sigui com a mínim habitable. Limitau la capacitat de generar deixalles marines, limitau la capacitat de generar plàstics. I noltros siguem exigents amb ells. Recuperem la senalleta de tota la vida, comprem al mercat, plàstic el just, i no llacem res a la mar ni a la terra si no volem que tots els estius siguin, com a mínim, tan bruts com aquest.

Plany al Mar

Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria…!)
ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

De la manera
que el desvalisen
i l’enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

¿On són els savis
i els poderosos
que s’anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!

Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència i per mala llet.

Jo que volia
que m’enterressin
entre la platja
(ai, qui ho diria!)
i el firmament!

I serem nosaltres
(ai, qui ho diria!)
els qui t’enterrem.

Joan Manuel Serrat (Dins el disc “Fa vint anys que tinc vint anys”, 1984) – Audio amb Sílvia P. Cruz

fems_magaluf4

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

L’asfalt esquiva la crisi. 10 arguments contra l’autopista de Llevant

ferida de 50 Ha

Una ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 kilòmetres

A la Mallorca post-bombolla es continuen projectant infraestructures de mida continental com si res hagués passat. Ha estat tan gran l’onada que el dogma del creixement ha arrelat molt fort, fins al punt que es confon amb desenvolupament. L’autopista projectada entre Llucmajor i Campos n’és un exemple. És una obra filla de l’urbanisme expansiu i a destemps, una futura ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 quilòmetres.

L’autopista de llevant (Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor) està planificada fa dècades i és una passa més per fer una Mallorca completament urbana, una Illa-ciutat on les autopistes són els carrers amples d’una gran urbanització, que es consolida cada dia que passa.

Molta gent pensava que amb el canvi de govern s’imposaria el seny i la mesura, que es retiraria el mega-projecte del PP, que s’arreglarien els trams conflictius per fer aquesta carretera més segura i que es faria una remodelació que permetés combinar seguretat i respecte al paisatge. Tècnicament és possible. Així ho afirmaven PSOE, MES (PSM), i fins i tot UM (ara PI) a la precampanya de 2015, però també a les campanyes de 2011, 2007, 2003, 1999…

Però alguna cosa ha canviat. El pacte PSOE-MES-Podem diu, per boca dels seus portaveus, que executaran el projecte del PP, que no volen perdre més temps i que faran quatre retocs perquè el projecte no sigui tan impactant. Per justificar aquesta gran obra, usen dos arguments idèntics als del PP:

1. La nova autopista no és una autopista, que és una paraula massa negativa, cerquen eufemismes com desdoblament, via ràpida…

2. La carretera no és segura, per tant hem de fer una autopista.

Ho lamentam molt. Aquesta vegada no serà el PP de tota la vida, insensible amb el territori i el paisatge, qui executi. Són els partits i les persones que s’hi manifestaven en contra, quan eren a l’oposició. Els hi recordam que fa sols un any que PSOE i MES presentaven al·legacions contra el projecte per desmesurat.

Hi ha massa accidents a aquesta carretera és ben cert, però el traçat no és l’única causa ni aprop fer-hi, com passa a desenes de punts negres. Imprudències, excés de velocitat, conductors drogats… i un model de desenvolupament que obliga a la gent a agafar el cotxe per qualsevol cosa. La nova conselleria de Transparència hauria de publicar les causes conegudes d’accidentalitat, i cadascú podria jutjar en base a això, no amb els arguments de partits interessats en fer obres públiques com més grosses millor. El PP mentre, fa demagògia amb la seguretat i els accidents. Si volguessin reduir la mortalitat, es podria fer una remodelació ajustada i dedicar els recursos sobrants a la sanitat, on hi ha gent que mor esperant una intervenció, una prova, el medicament de l’hepatitis… Però no, volen projectes grossos. Si no senten vergonya aprofitant-se de les víctimes de la carretera, és que no en tenen.

Sigui com sigui, ens demanam com és que mai hi ha crisis per asfaltar a lo bèstia? Com és que hi ha 40 o 50 milions d’euros gastadors quan hi ha milers de persones sense atenció i un índex de pobresa humana insòlit els darrers 40 anys? Retallen a qui més ho necessita mentre injecten milers de milions per asfaltar.

Arbres arrasats per l'autopista

En verd el nou traçat de l’autopista Llucmajor-Campos. Més de 2.550 arbres seran arrasats

Terraferida té 10 arguments contra el projecte presentat pel Consell de Mallorca el 2014, per qui els vulgui escoltar.

1. Els 9 quilòmetres d’autopista costaran prop de 40 milions d’euros segons el projecte original.

2. Les projeccions del propi Consell, diuen que el tràfic decreix a aquesta via els propers anys.

3. El Consell admet que la construcció de l’autopista farà créixer el tràfic un 10%.

4. El projecte arrasarà prop de 51 hectàrees de terra fèrtil, conreus, garrigues, bardisses, pinar…

5. Es projecta una macro-rotonda de fins a 400 metres d’amplada que ocuparà prop de 6 hectàrees. El projecte inicial en proposa dues.

6. Sols de conreus arbrats, es destruiran més de 2.550 arbres fruiters com ametllers, garrovers, oliveres… Molts d’ells a ple rendiment.

7. S’expropiaran fins a 209 finques. I esbucaran fins a 18 construccions, entre elles 2 habitatges usats com a tals.

8. Es veuran afectades desenes d’edificacions singulars, barraques de roter, un avenc, safaretjos, el pont del tren i la seva antiga via i també la cova d’En Verdera, una cova singular convertida en habitatge el 1936.

9. S’extrauran fins 177.000 metres cúbics de terra fèrtil.

10. Les grans obres comporten grans comissions de diners públics. Les carreteres a la mallorquina són les més cares del món, sempre hi ha sobrecostos.

Elements afectats

Elements i edificacions tradicionals afectats per la nova autopista Llucmajor-Campos