Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Posted on by
santacirga_5

Una multinacional alemanya vol instal·lar 250.000 panells solars (92 hectàrees) a Santacirga, Manacor

MANIFEST: En defensa de la terra, Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel•lacions, la urbanització i l’abandonament agrari de moltes d’elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer Mossèn Alcover i no una simple “explanada” on s’hi pugui instal•lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal•lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és 3 vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l’allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a 60 ha. Deim SÍ a les energies alternatives, però també deim SÍ a la terra, a preservar l’escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia “neta” per seguir embrutant? Per molts megawats (50) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l’excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de 2 milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne 2 milions més. Quina superfície verge s’ha de sacrificar per generar energia “neta” per 4 milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l’accés a recursos tan bàsics com l’aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus… Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d’importar carbó de Sud-àfrica, s’està construint un gasoducte, es cremen residus a Son Reus… L’energia “verda” arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a “que no es vegi tant”. Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d’anys. Queden poques planes agràries d’aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de 6000 tones o 8000 tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kg/Ha/any, això suposaria rendiments pròxims a les 8000 tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s’haurà d’importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l’article 106 que la producció d’energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a 4 ha s’ha d’ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d’aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d’aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l’empresa ni el govern. Si l’economia ambiental calculàs el valor monetari d’aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l’economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar “per se”. Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 cm de terra fèrtil. A més a més, l’agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s’han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel•lins, aloves… són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim NO al megaparc de Santacirga. SÍ a les energies netes, però NO a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.

Terraferida, APAEMA, Ateneu lo Tort, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Camins Públics i oberts.

Publicat a Diario de Mallorca (20 d’Abril 2016)

 

Santacirga_debat

 

Informació complementària:

CRÒNICA DEL DEBAT “ELS MEGAPARCS SOLARS DINS FORA VILA”

7 abril 2016. Ateneu Lo Tort (Manacor)

Obres il·legals a Es Trenc-Salobrar de Campos

Posted on by

salobrar_gen_2016_tf_2(1)

Terraferida denuncia la construcció d’un xalet il·legal dins la zona protegida d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos.

Dia 4 de març de 2016 l’associació ecologista Terraferida va presentar una denúncia a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquesta denúncia és paralitzar les obres d’un xalet i una piscina que s’està edificant dins una zona de màxima protecció dins l’espai natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos. L’empresa responsable d’aquesta construcció és la mateixa que explota el balneari dels Banys de la Font Santa fa uns anys.

Aquesta empresa va sol·licitar l’any 2011, una llicència per “Reforma de l’interior i canvi parcial de la coberta” per diverses construccions del complexe. Aprofitant l’obtenció d’aquesta llicència per obres de reforma, es va esbucar parcialment una petita edificació tradicional on s’ubicava una sínia i un safareig. La realitat però, és que la rehabilitació d’aquesta antiga edificació d’uns 40 metres quadrats, s’ha convertit en un xalet de nova planta de dues alçades d’uns 250 m2 i una piscina d’uns 60 m2.

L’edifici de nova planta a més a més, ni tan sols s’ubica al mateix lloc on hi havia l’antiga edificació tradicional, si no que s’ha edificat a un emplaçament diferent, a una desena de metres. Recordem que es tracta d’un espai de gran valor ambiental i ecològic, protegit sota diferents figures (ANEI, LIC i la ZEPA Es Trenc-Salobrar de Campos).

Xalet Salobrar 2010-2015

L’abans (2010) i el després (2015). Font: IDEIB

Aquestes obres varen ser denunciades per l’entitat ecologista GOB davant l’Ajuntament de Campos, el SEPRONA i el Consell de Mallorca el 2015. La conseqüència d’aquella primera denúncia, va ser l’aturada de les obres i l’obertura d’un expedient. Ara però, els promotors han obtingut una nova llicència (obtinguda el 26 de novembre de 2015) i han reiniciat les obres de construcció.

Terraferida demana al CIM que es subrogui la competència i actuï davant la complicitat de l’ajuntament de Campos amb els promotors.

El llegat Company-Delgado i la mala fe de l’ajuntament de Campos.

Terraferida creu que aquesta segona llicència és fraudulenta i que l’ajuntament de Campos “s’ha deixat” enganyar per concedir-la, tot i saber que hi havia il·legalitats flagrants. De fet l’ajuntament va obrir un expedient, però aquest no s’ha resolt com era esperable davant la gravetat dels fets. A més, l’ajuntament va amagar (no informant) als denunciants que s’estava tramitant una nova llicència, tot i estar obligat a informar a la part denunciant. Els promotors s’emparen ara en la coneguda Llei Delgado i en l’amnistia urbanística dissenyada per Gabriel Company per legalitzar aquestes obres.

Petició a la CMAIB per que revisi l’acord.

Terraferida també ha enviat un extens escrit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, acompanyat de fotografies aèries de diferents anys on es pot apreciar que es tracta d’una edificació de nova planta. Terraferida demana a la CMAIB que revisi l’acord favorable (obligatori per poder obtenir la llicència) que va atorgar a aquestes obres els anys 2011 i 2015. En tractar-se d’una zona d’altíssima protecció, la CMAIB va haver d’emetre informe, autoritzant la reforma, sempre que es respectàs la llicència original, cosa que evidentment no s’ha fet.

Terraferida demana a més, que s’investigui com és possible que cap de les administracions implicades en la concessió dels permisos, inspecció i control, poden haver deixat passar un cas d’il·legalitat tan evident a una de les zones més protegides i valuoses de Mallorca.

Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?

Posted on by
Urbanisme destroyer

…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)

Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.

L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.

No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.

La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.

Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.

El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.

I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?

Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016

The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)

 

Sentir-se engorjat

Posted on by
Embos Palma

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran

Les 6’50 del matí i l’autovia d’Inca a Palma ja bombolleja de cotxes que provenen de les poblacions perifèriques a Palma. Arribant a Ciutat uns panells lluminosos, del temps de la Munarquia –i que degueren costar un Potosí-, demanen amb un senyal de perill, que es circuli amb precaució per mor de les retencions. Com si fos una novetat!. La ridícula obvietat d’avisar-te de què et trobes ja submergit en un embós. A la mateixa hora, l’arribada de cotxes de persones que treballen a la capital i que viuen a Campos, Llucmajor o a alguna de les megaurbanitzacions costaneres capolagarrigues –Maioris, Sa Torre, Son Granada- també emboça el primer cinturó començant a donar símptomes de saturació. Mirem cap a ponent, i veurem com també es carreguen les vies andritxoles de cotxes i més cotxes. No és sols la percepció de qui desespera dins l’embòs, si no un fenomen ben estudiat: anam cap a l’Illa-ciutat amb pas ferm. Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Segur que recordareu les expressions “les entrades/sortides de feina” o “les entrades/sortides d’escola”, eren –en un passat no llunyà- moments puntuals i àlgids de trànsit en els quals la confluència de vehicles era màxima i la circulació per ciutat i la perifèria un poc més conflictiva. Fugint d’aquests moments puntuals, es podia circular de manera més o menys relaxada. La percepció d’alguns de nosaltres ens indica que aquests nivells de saturació s’avancen en els horaris i en les distàncies a la ciutat. A mode d’exemple: si fa només 2 anys els embossos arribaven a les 7’00 hores per l’autovia Inca-Palma a Alcampo, avui en dia a les 6’50 s’observa circulació densa ja a Marratxinet. La circulació densa de vehicles s’ha cronificat, sembla que haguem arribat a un sostre on no hi caben ja més cotxes, i els que hi són han de circular a poc a poc. Els dies de pluja o quan s’esdevé un accident la situació torna encara més caòtica.

Embos autopista

El paisatge d’embossos encercla Palma

El més terrible, i a la vegada surrealista, és torbar-se més temps fent coa a una caravana de cotxes, que circulant i recorrent la distància que s’ha de cobrir entre el lloc de residència i el lloc de treball i a l’inrevés. Quina qualitat de vida és aquesta? Realment volem passar una mitja de 3 hores diàries de les 16 que estam desperts al volant? Gairebé un 20% de la nostra activitat diària!. Una pèrdua de temps d’un valor incalculable, sense tenir en compte el seu efecte sobre la nostra salut mental, tensió arterial, el nostre cor, la nostra salut postural, l’increment d’ira, frustració,… possibilitats de sofrir un accident…sensació d’engorjament, sentir-se engorjat, sense capacitat d’escapatòria, en una illa petita, de territori limitat, on no hauria de succeir això, on no ens podem permetre això!.

Cotxe vell

Altre temps

S’ha parlat i escrit molt sobre el transport públic, de millorar línies de bus; d’acabar línies de tren frustrades i que s’han deixat perdre per un govern d’ineptes amb un conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, ignorant o malintencionat, etc. Tanmateix el que s’ha fet i es preveu fer es augmentar el nombre de quilòmetres d’asfalt, acabar un segon cinturó monstruós, afavorir l’accés per via ràpida a pobles “perifèrics” i no frenar la urbanització de foravila. Fa poc ens sorprenia la noticia de que la venda de cotxes a Balears ha augmentat en un 27% superant les de l’any 2014. La resposta del govern “progressista” no pot ser més decebedora: nova autopista entre Llucmajor i Campos que costarà prop de 30 milions d’euros i un pressupost per carreteres que es menja el 50% dels doblers (86 milions) del departament d’infraestructures, mobilitat etc. Per acabar-ho de rematar, les anades a Madrid a reclamar un finançament just es salden amb una promesa de pagament de 322 milions, dels que 240 són per carreteres i autopistes. Salut, habitatge, aigua, transport públic, tren… res de tot això. Repensam Mallorca…diu el lema del Consell. Aplicant el model de la pitjor dreta?

Semblam abocats a més vehicles, més embossos i més contaminació. Alguns terraferits ens sentim engorjats en aquest present que no albira un futur esperançador. Manquen alternatives potents d’aparcaments perifèrics i transport alternatiu. La solució no és crear més escalèxtrics per a mantenir als vehicles en circulació.

Estam perdent l’illa o l’hem perduda per sempre més? És aquest procés reversible? Podem caure en la expressió tan nostrada de “i què hem de fer?” i pensar que això sempre ha estat així o intentar sortir d’aquest embós crònic. El problema requereix “mà de moro”!