Un grup d’entitas demanam a l’ajuntament de Felanitx descartar la nova urbanització de Sa Capella

SomPortocolom, Terraferida i Salvem Portocolom demanen a l’ajuntament que descarti la nova urbanització de Sa Capella.

El nou Pla General proposa una nova urbanització a un espai de gran valor natural que podria desfigurar el nucli més antic de Portocolom.

Les entitats demanen rebaixar el creixement urbanístic, incrementar la rehabilitació d’habitatges i preservar el sòl rústic.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom han sol·licitat formalment a l’ajuntament de Felanitx que descarti una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

Les entitats creuen que s’haurien de fer canvis substancials al Pla General si volem aspirar a una millora ambiental, territorial, urbana, de mobilitat i organitzativa i això implica rebaixar les expectatives de creixement urbanístic i turístic que contempla el PGOU. Continua llegint

Terraferida presenta 22 propostes al Pla Territorial per protegir Mallorca

La proposta de revisió del Pla Territorial, 20 anys després de ser aprovat, no contempla cap mesura de contenció urbanística.

La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places.

Terraferida ha presentat un document amb vint-i-dues propostes de protecció del territori per a què siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). El PTIM va ser aprovat el 2003 i ara està en procés de revisió al Consell de Mallorca. El document aprovat inicialment és, però, una enorme decepció perquè deixa perdre una ocasió històrica, potser la darrera, per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca. Recordem que prop del 10% de la superfície de l’illa ja està urbanitzada i que en els darrers seixanta anys la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per set.

Pla Territorial de Mallorca

Les propostes presentades per Terraferida passen per la protecció del sòl rústic i de les àrees naturals que no estan protegides, l’eliminació de tots aquells sòls urbanitzables i urbans que a dia d’avui no disposen de serveis urbanístics complets i en condicions i la defensa de les activitats agràries i els recursos naturals com l’aigua o l’enorme biodiversitat que encara existeix a Mallorca. Continua llegint

El Pla Territorial permet edificar un mínim 11.214 habitatges al sòl rústic de Mallorca

La suma d’habitatges edificables i ampliables arriba a un mínim de 18.662.

Les noves edificacions consumiran un total de 4,4 km² de sòl rural.

El sòl rústic de Mallorca ja té 53.200 habitatges d’edificats.

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d’edificació en sòl rústic a l’illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l’illa. Les xifres obtingudes mostren que és molt urgent una acció de Govern decidida per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats.

Habitatges edificables en sòl rústic

Habitatges edificables en sòl rústic

El nostre treball ha identificat un total d’11.214 parcel·les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent construint habitatges de 300 m². Per altra part hem identificat fins a 72.137 parcel·les ja edificades. El 24,6% serien edificacions agrícoles (calculades a partir d’un mostreig). El nombre d’habitatges identificats per aquest treball a fora vila en l’actualitat és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.
Continua llegint

Proposam desclassificar 210 hectàrees urbanitzables a Palma

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

Es tracta de zones d’alt valor natural que s’acabaran edificant si no hi ha una iniciativa municipal decidida.

Terraferida ha registrat una petició davant l’ajuntament de Palma demanant que es desclassifiquin més de 210 hectàrees de sols urbanitzables mitjançant la revisió del planejament municipal. Es tracta de zones que conserven valors naturals i paisatgístics molt notables i que es podrien acabar edificant si es mantén la inactivitat municipal respecte del PGOU. Aquestes desclassificacions s’han d’abordar sigui com sigui dins aquesta legislatura. Es tracta de Son Gual (1 i 2), Son Bordoi, Puntiró i Ses Fontanelles.

Son Gual I: Es tracta d’un sòl urbanitzable que té un total de 57 hectàrees i que sols s’ha edificat parcialment (manco d’un 20%). La promotora ha intentat reactivar aquesta urbanització fallida mitjançant diversos escrits davant la CMAIB, que de moment ha denegat continuar amb la tramitació de la urbanització.

Son Gual II: Es tracta d’una urbanització que té 64 hectàrees d’extensió total. Disposa de carrers i alguns serveis, alguns d’ells es van acabar la passada legislatura gràcies a la nefasta Llei Company, que cercava reactivar tota casta d’urbanitzacions fantasma. Tant Son Gual I, com Son Gual II, es troben en el cor de l’ANEI dels Barrancs de Xorrigo, pel que mai s’haurien d’haver requalificat aquests terrenys, que sumen 121 hectàrees i que podrien acollir una població de milers nous habitants. Es tracta d’urbanitzacions que d’acabar-se tendrien un impacte enorme en trobar-se a llocs elevats, visibles des de gran part del pla de Palma. En tot cas es tracta d’urbanitzacions fantasma, sense serveis, desconnectades d’altres nuclis, i que haurien de passar a ser Sòl Rústic.

1_songual_1_i_2

Son Gual (part superior) i Son Gual II (part inferior). En vermell àrees de desenvolupament.

Puntiró: Es tracta d’una urbanització que té 54 hectàrees d’extensió total i que sols té carrers, però s’hi ha edificada encara cap habitatge. Es tracta d’una zona d’alt valor, envoltada per zones de marina i barrancs protegits com a ANEI.

2_puntiro.jpg

Puntiró. En vermell àrea de desenvolupament.

Son Bordoy: Son Bordoy era un antic Rafal que ja es documentava al segle XVII. Ara és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.000 m2 dins una zona rural viva i activa de l’horta de Palma, just darrere El Molinar. El seu desenvolupament, suposarà la construcció de 750 habitatges amb capacitat per uns 4000 nous habitants, el que transformaria per complet la zona i Es Molinar, que veuria augmentada la pressió urbanística de forma espectacular.

3_sonbordoy

Son Bordoy. Les línies vermelles comprenen el sector de sòl urbanitzable.

Ses Fontanelles: És la darrera zona humida de Palma i les darreres dècades ha patit tota casta d’agressions. El sector de Ses Fontanelles té una extensió total de 32 hectàrees i ara mateix s’hi estan fent obres d’urbanització (construcció de carrers, conduccions d’aigua, electrificació, etc.). Ses Fontanelles estan amenaçades per un gran projecte comercial i en aquest moment té denegada la llicència de construcció del centre, però s’està executant el projecte d’urbanització, que sí disposa de llicència. L’única possibilitat de salvar la zona, que es troba en un “impàs” tècnic i jurídic, potser seria negociar la seva compra, desclassificar el sector i rehabilitar-lo amb fons de l’ecotaxa (ITS).

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

En definitiva, Palma hauria de fer una aposta decidida per desclassificar urbanitzacions fantasma que es podrien acabar desenvolupant, que generarien un impacte ambiental enorme a zones d’alt valor paisatgístic i ecològic, i que passarien a demandar grans quantitats d’aigua, energia, serveis i obligarien als seus nous habitants a desplaçar-se en transport privat, en trobar-se la majoria d’aquests espais, enfora dels serveis i equipaments més bàsics.

Palma no pot seguir esperant una revisió del Pla General que no arriba mai, és per això que hem sol·licitat als responsables municipals que arbitrin mesures extraordinàries per evitar el desenvolupament d’aquestes 5 urbanitzacions, que sumen un total de 211 hectàrees de territori que en la seva majoria no està edificat.