Arxiu de la categoria: Territori

Per què no hi ha delictes ambientals a les Balears?

Posted on by
ama_pou

Inspecció a un camp de golf  –  Foto: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Fent un repàs a l’hemeroteca dels darrers anys podríem concloure que a les Illes Balears no es produeixen delictes contra el medi ambient. Algú recorda el darrer judici? Pocs casos, sentències sovint absolutòries i poca transcendència pública. Hem après a respectar la natura, no hi ha delinqüents ambientals o alguna cosa no funciona?

Amb la creació del cos d’Agents de Medi Ambient (AMA), l’any 2003, es va duplicar el nombre d’efectius i van ser dotats de mitjans i competències per vetlar i fer complir la normativa. Una d’aquestes competències va ser la relacionada amb els delictes contra el medi ambient. Es va formar a la plantilla i es va incloure l’ajuda dels fiscals (Carrau i Salazar), d’on va sorgir una estreta col·laboració.

El maig de 2003 es va dictar una instrucció (2/2003) relativa al registre de denúncies. Es donava via lliure als agents perquè tramitassin als jutjats o a la fiscalia els casos més greus. Per desgràcia, el juny de 2003 guanyava les eleccions Jaume Matas, que posà Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Derogaren l’ecotaxa, retallaren parcs naturals, fomentaren l’urbanisme més bèstia… i també prohibiren als AMA tramitar denúncies davant el jutjat. No interessava que certs negocis bruts dels amics hi arribassin. Fa 13 anys que els AMA no tenen contacte amb la Fiscalia, que ja no compta amb ells com a policia judicial en matèria ambiental que és. L’efecte dissuasori que se cercava s’ha esvaït. Es redacten denúncies, sí, però algú sap on són?

Va ser en el cas Andratx on es va descobrir el destí de les denúncies per delictes relacionats amb la construcció il·legal dins dels espais naturals. Eren dins els calaixos de la Conselleria. El fiscal Salazar va haver de demanar insistentment a la Conselleria els expedients no tramitats. Moltes denúncies del cas Andratx varen ser formulades per AMA i, en els judicis, els seus testimonis foren decisius. No és estrany que s’hagin convertit en funcionaris molestos per a determinats polítics.

Durant els quatre anys del PP més ferotge, pel que fa a la destrucció del territori, els calaixos es tornaren a omplir de denúncies i vingué el segon Pacte ‘de Progrés’, amb UM al capdavant de la Conselleria: els calaixos no es buidaren, ben al contrari, ni tampoc el darrer any que el PSM va pilotar la Conselleria. No cal detallar la nefasta etapa de Bauzá/Company, perquè els calaixos vessen. Aviat farà 17 mesos que entrà un nou equip a la Conselleria (MÉS). Ens consta que se’ls ha fet conèixer la gravetat que suposa no tramitar denúncies davant la Fiscalia quan hi ha indicis de delicte; i que havien de fer-hi alguna cosa. La veritat, però, és que no tenim constància que s’hagin buidat els calaixos ni que hi hagi hagut cap transvasament d’expedients a la Fiscalia. I no s’ha fet gaire cosa amb la instrucció de denúncies. N’hi ha de molt greus, formulades en aquesta legislatura i que han seguit la mateixa sort: els calaixos.

Si no se sent parlar de delictes ambientals a les Balears, no és perquè no se’n produeixin sinó pel fet que no es tramiten. No se’ls dóna la rellevància que els confereix el Codi Penal del qual ens hem dotat, com a societat, per combatre aquesta delinqüència. És l’opinió majoritària dels fiscals que els delinqüents ambientals tenen “comprensió” per part dels estaments polítics, socials i, fins i tot, judicials.

Certament esperàvem que, després de la nefasta etapa de Company, es notàs un canvi radical en aquesta manera d’actuar. Sort que la societat civil sempre va per davant, i esperem que prest reaccioni i obligui a reaccionar els responsables que els calaixos estiguin plens de denúncies i informes sobre delictes ambientals molt greus que els darrers governs han amagat sota l’estora.

Aquest article s’ha publicat a TRIBUNA de l’Ara Balears (18-12-2016)

El territori no pot esperar més

Posted on by
ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Posted on by
santacirga_5

Una multinacional alemanya vol instal·lar 250.000 panells solars (92 hectàrees) a Santacirga, Manacor

MANIFEST: En defensa de la terra, Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel•lacions, la urbanització i l’abandonament agrari de moltes d’elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer Mossèn Alcover i no una simple “explanada” on s’hi pugui instal•lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal•lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és 3 vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l’allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a 60 ha. Deim SÍ a les energies alternatives, però també deim SÍ a la terra, a preservar l’escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia “neta” per seguir embrutant? Per molts megawats (50) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l’excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de 2 milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne 2 milions més. Quina superfície verge s’ha de sacrificar per generar energia “neta” per 4 milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l’accés a recursos tan bàsics com l’aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus… Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d’importar carbó de Sud-àfrica, s’està construint un gasoducte, es cremen residus a Son Reus… L’energia “verda” arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a “que no es vegi tant”. Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d’anys. Queden poques planes agràries d’aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de 6000 tones o 8000 tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kg/Ha/any, això suposaria rendiments pròxims a les 8000 tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s’haurà d’importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l’article 106 que la producció d’energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a 4 ha s’ha d’ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d’aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d’aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l’empresa ni el govern. Si l’economia ambiental calculàs el valor monetari d’aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l’economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar “per se”. Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 cm de terra fèrtil. A més a més, l’agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s’han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel•lins, aloves… són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim NO al megaparc de Santacirga. SÍ a les energies netes, però NO a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.

Terraferida, APAEMA, Ateneu lo Tort, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Camins Públics i oberts.

Publicat a Diario de Mallorca (20 d’Abril 2016)

 

Santacirga_debat

 

Informació complementària:

CRÒNICA DEL DEBAT “ELS MEGAPARCS SOLARS DINS FORA VILA”

7 abril 2016. Ateneu Lo Tort (Manacor)

Obres il·legals a Es Trenc-Salobrar de Campos

Posted on by

salobrar_gen_2016_tf_2(1)

Terraferida denuncia la construcció d’un xalet il·legal dins la zona protegida d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos.

Dia 4 de març de 2016 l’associació ecologista Terraferida va presentar una denúncia a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquesta denúncia és paralitzar les obres d’un xalet i una piscina que s’està edificant dins una zona de màxima protecció dins l’espai natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos. L’empresa responsable d’aquesta construcció és la mateixa que explota el balneari dels Banys de la Font Santa fa uns anys.

Aquesta empresa va sol·licitar l’any 2011, una llicència per “Reforma de l’interior i canvi parcial de la coberta” per diverses construccions del complexe. Aprofitant l’obtenció d’aquesta llicència per obres de reforma, es va esbucar parcialment una petita edificació tradicional on s’ubicava una sínia i un safareig. La realitat però, és que la rehabilitació d’aquesta antiga edificació d’uns 40 metres quadrats, s’ha convertit en un xalet de nova planta de dues alçades d’uns 250 m2 i una piscina d’uns 60 m2.

L’edifici de nova planta a més a més, ni tan sols s’ubica al mateix lloc on hi havia l’antiga edificació tradicional, si no que s’ha edificat a un emplaçament diferent, a una desena de metres. Recordem que es tracta d’un espai de gran valor ambiental i ecològic, protegit sota diferents figures (ANEI, LIC i la ZEPA Es Trenc-Salobrar de Campos).

Xalet Salobrar 2010-2015

L’abans (2010) i el després (2015). Font: IDEIB

Aquestes obres varen ser denunciades per l’entitat ecologista GOB davant l’Ajuntament de Campos, el SEPRONA i el Consell de Mallorca el 2015. La conseqüència d’aquella primera denúncia, va ser l’aturada de les obres i l’obertura d’un expedient. Ara però, els promotors han obtingut una nova llicència (obtinguda el 26 de novembre de 2015) i han reiniciat les obres de construcció.

Terraferida demana al CIM que es subrogui la competència i actuï davant la complicitat de l’ajuntament de Campos amb els promotors.

El llegat Company-Delgado i la mala fe de l’ajuntament de Campos.

Terraferida creu que aquesta segona llicència és fraudulenta i que l’ajuntament de Campos “s’ha deixat” enganyar per concedir-la, tot i saber que hi havia il·legalitats flagrants. De fet l’ajuntament va obrir un expedient, però aquest no s’ha resolt com era esperable davant la gravetat dels fets. A més, l’ajuntament va amagar (no informant) als denunciants que s’estava tramitant una nova llicència, tot i estar obligat a informar a la part denunciant. Els promotors s’emparen ara en la coneguda Llei Delgado i en l’amnistia urbanística dissenyada per Gabriel Company per legalitzar aquestes obres.

Petició a la CMAIB per que revisi l’acord.

Terraferida també ha enviat un extens escrit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, acompanyat de fotografies aèries de diferents anys on es pot apreciar que es tracta d’una edificació de nova planta. Terraferida demana a la CMAIB que revisi l’acord favorable (obligatori per poder obtenir la llicència) que va atorgar a aquestes obres els anys 2011 i 2015. En tractar-se d’una zona d’altíssima protecció, la CMAIB va haver d’emetre informe, autoritzant la reforma, sempre que es respectàs la llicència original, cosa que evidentment no s’ha fet.

Terraferida demana a més, que s’investigui com és possible que cap de les administracions implicades en la concessió dels permisos, inspecció i control, poden haver deixat passar un cas d’il·legalitat tan evident a una de les zones més protegides i valuoses de Mallorca.