Arxiu de la categoria: Denúncia

Per què no hi ha delictes ambientals a les Balears?

Posted on by
ama_pou

Inspecció a un camp de golf  –  Foto: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Fent un repàs a l’hemeroteca dels darrers anys podríem concloure que a les Illes Balears no es produeixen delictes contra el medi ambient. Algú recorda el darrer judici? Pocs casos, sentències sovint absolutòries i poca transcendència pública. Hem après a respectar la natura, no hi ha delinqüents ambientals o alguna cosa no funciona?

Amb la creació del cos d’Agents de Medi Ambient (AMA), l’any 2003, es va duplicar el nombre d’efectius i van ser dotats de mitjans i competències per vetlar i fer complir la normativa. Una d’aquestes competències va ser la relacionada amb els delictes contra el medi ambient. Es va formar a la plantilla i es va incloure l’ajuda dels fiscals (Carrau i Salazar), d’on va sorgir una estreta col·laboració.

El maig de 2003 es va dictar una instrucció (2/2003) relativa al registre de denúncies. Es donava via lliure als agents perquè tramitassin als jutjats o a la fiscalia els casos més greus. Per desgràcia, el juny de 2003 guanyava les eleccions Jaume Matas, que posà Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Derogaren l’ecotaxa, retallaren parcs naturals, fomentaren l’urbanisme més bèstia… i també prohibiren als AMA tramitar denúncies davant el jutjat. No interessava que certs negocis bruts dels amics hi arribassin. Fa 13 anys que els AMA no tenen contacte amb la Fiscalia, que ja no compta amb ells com a policia judicial en matèria ambiental que és. L’efecte dissuasori que se cercava s’ha esvaït. Es redacten denúncies, sí, però algú sap on són?

Va ser en el cas Andratx on es va descobrir el destí de les denúncies per delictes relacionats amb la construcció il·legal dins dels espais naturals. Eren dins els calaixos de la Conselleria. El fiscal Salazar va haver de demanar insistentment a la Conselleria els expedients no tramitats. Moltes denúncies del cas Andratx varen ser formulades per AMA i, en els judicis, els seus testimonis foren decisius. No és estrany que s’hagin convertit en funcionaris molestos per a determinats polítics.

Durant els quatre anys del PP més ferotge, pel que fa a la destrucció del territori, els calaixos es tornaren a omplir de denúncies i vingué el segon Pacte ‘de Progrés’, amb UM al capdavant de la Conselleria: els calaixos no es buidaren, ben al contrari, ni tampoc el darrer any que el PSM va pilotar la Conselleria. No cal detallar la nefasta etapa de Bauzá/Company, perquè els calaixos vessen. Aviat farà 17 mesos que entrà un nou equip a la Conselleria (MÉS). Ens consta que se’ls ha fet conèixer la gravetat que suposa no tramitar denúncies davant la Fiscalia quan hi ha indicis de delicte; i que havien de fer-hi alguna cosa. La veritat, però, és que no tenim constància que s’hagin buidat els calaixos ni que hi hagi hagut cap transvasament d’expedients a la Fiscalia. I no s’ha fet gaire cosa amb la instrucció de denúncies. N’hi ha de molt greus, formulades en aquesta legislatura i que han seguit la mateixa sort: els calaixos.

Si no se sent parlar de delictes ambientals a les Balears, no és perquè no se’n produeixin sinó pel fet que no es tramiten. No se’ls dóna la rellevància que els confereix el Codi Penal del qual ens hem dotat, com a societat, per combatre aquesta delinqüència. És l’opinió majoritària dels fiscals que els delinqüents ambientals tenen “comprensió” per part dels estaments polítics, socials i, fins i tot, judicials.

Certament esperàvem que, després de la nefasta etapa de Company, es notàs un canvi radical en aquesta manera d’actuar. Sort que la societat civil sempre va per davant, i esperem que prest reaccioni i obligui a reaccionar els responsables que els calaixos estiguin plens de denúncies i informes sobre delictes ambientals molt greus que els darrers governs han amagat sota l’estora.

Aquest article s’ha publicat a TRIBUNA de l’Ara Balears (18-12-2016)

Es Caló. Coast, coves & caves…

Posted on by
es_calo2_tf

Ocupació d’Es Caló de Betlem (Artà), lloc LIC i ZEPA

Mallorca és venal que bota. Cada racó és susceptible de ser edificat, explotat, venut, llogat… sense límits. Hem (o han) entregat tota l’illa al turisme, fins a un punt que als mallorquins, venguem d’on venguem, ens és gairebé impossible trobar un raconet sense massificar.

Tenim milers d’hotels i centenars d’urbanitzacions a vorera de mar, els pobles no s’aturen de créixer, s’urbanitza foravila… i ara, veiem com els espais naturals, que tant ens va costar salvar del ciment, són explotats per multitud d’empreses, la majoria estrangeres. Quads, “buggys”, cotxes 4×4 i motos envaeixen els camins de fora vila i de la costa, incloses les dunes, degradant i saturant els espais naturals sense control. A la mar, motos d’aigua, catamarans, “golondrines” i llanxes potents, s’acaramullen dins les cales, envaeixen les zones de bany, entren dins les coves, remouen el fons, fan renous excessius o “party-boats”, etc.

La majoria ens conformam en anar a un racó, prendre un bany sense molestar a ningú, menjar dues llesques de pa amb sobrassada vella i tornar a casa… però això tan senzill gairebé no és possible sense sentir-se atropellat, estret o extern, i engorjat… Aquell racó que ens agradava, on ens sentíem bé, ara és explotat per qualque societat mercantil amb domicili fiscal vés a saber on. Som un poble, una illa, una societat…o un parc temàtic?

Un exemple més: diverses empreses venen paquets turístics, d’entre 35 i 695 euros on ofereixen fins i tot acampar i dormir (és il•legal amb tendes) a diverses cales d’Artà, com a Es Caló de Betlem, inclòs dins el LIC i ZEPA de les Muntanyes d’Arta i dins el LIC de les Badies de Pollença i Alcúdia (la part marina). Disposam de testimonis i imatges on es veu a aquestes empreses inconscients (o als seus clients) fent foc a Es Caló. Que no ha estat prou castigada pels incendis tota la zona d’Artà? Han mercantilitzat una zona preciosa, i a més ho fan aprofitant el nom del Parc Natural de Llevant, del que sols queda un 4% de la superfície original d’ençà que Jaume Matas el va desprotegir.

es_calo_tf

Embarcació turística a Es Caló de Betlem (Artà). Ofereix visites turístiques a cales i coves del “Llevant Nature Park”

Si la zona estàs protegida com estava fa anys, per ventura hi hauria més vigilància, aquestes activitats probablement estarien prohibides i, potser, no ens hauríem de lamentar per un foc, un excés de renou o el que sigui. D’ençà que el Parc Natural va ser arrasat per Matas i Jaume Font (ara al PI), l’any 2004, ningú s’ha atrevit a recuperar la protecció d’aquest paratge extraordinari que són les muntanyes d’Artà. La política de terra cremada, lamentablement, funciona.

Volem tenir esperances d’unes illes més justes i millors, però si tot s’entrega al turisme, si tot es mercantilitza i ni tan sols es recupera la protecció que teníem fa 12 anys, ens ho posen molt difícil. Hem votat partits i persones, no constructores ni empreses turístiques i per això pensam que tenim dret a reclamar al Govern i al Consell que prenguin mesures ambientalment avançades, per ordenar i protegir el que queda. És ca nostra, ens agrada i ho volem conservar!

Actualització: L’endemà d’aquesta i altres denúncies públiques, l’Ajuntament d’Artà ha pres mesures per impedir el pas de trànsit rodat a la zona del Caló. També han anunciat un increment de la vigilància per part de la Policia Local per evitar conductes perilloses per al medi natural. La Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha manifestat que els fets s’han denunciat als Agents de Medi Ambient i al SEPRONA. Ens alegram de la ràpida resposta de les institucions. El lloc mereix el màxim respecte.

El Llegat Company que el Govern manté als Parcs

Posted on by
cabrera_tf

Avui, 24 de maig, se celebra el “Dia Europeu dels Parcs”, Terraferida fa un clam per la millora de la gestió dels Espais Naturals Protegits i per la seva dignificació que no arriba.

L’avantprojecte de Llei per a la declaració d’Es Trenc-Salobrar com a Parc natural és una gran i esperada notícia… 25 anys dura l’espera, ens alegram i cal fer costat al Govern amb la idea que prosperi. Abans que acabi la legislatura aquest nou Parc ha de ser una realitat i funcionar amb normalitat. Però això sols serà creïble si la resta de parcs existents funcionen aviat com caldria. Milers d’illencs han lluitat molts d’anys per salvar del ciment Cabrera, s’Albufera, Sa Dragonera, Ses Salines d’Eivissa, Es Grau, Mondragó… i s’han deixat la pell perquè fossin protegits i gestionats com toca.

Però lluny dels anuncis i les imatges recurrents d’Es Trenc, hi ha poques alegries als espais protegits de les Illes, i la gent ho ha de saber. Amb els recursos humans existents és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits. El desembre de 2012 Gabriel Company va escapçar els equips dels parcs acomiadant una trentena de persones, llocs de treball que no s’han recuperat i que fan moltíssima falta. Cap passa seriosa i eficient s’ha fet des del nou Govern per a millorar els recursos humans dels espais naturals, i la gent ho nota quan els visita. La situació és especialment dramàtica al Paratge natural de la Serra de Tramuntana, on un equip reduït ha de gestionar un espai de 65.000 hectàrees. Al Parc de Llevant, a la Reserva Natural de s’Albufereta, a Es Grau, a Ses Salines d’Eivissa, etc. la situació no és gaire millor. Les plantilles s’escurcen progressivament i ni tan sols es cobreixen les jubilacions ni vacants que es produeixen.

Els pressuposts que es coneixen dels espais protegits per a l’any 2016 són ridículs, no han millorat gaire respecte als del PP de 2015 i fins i tot depenen d’inversions d’algun banc, que un dia demanarà alguna cosa a canvi. I amb això ja està tot dit. Les Juntes Rectores/ Patronats/Autoritats de Gestió, tot i estar creats per rebre documentació, valorar i exposar queixes i també fer aportacions, serveixen per a poc. El calendari d’aquests organismes, on hi toca estar representat tothom, és penós i alguns ni tan sols es reuneixen.

Company i el PP, realitzaren una operació de càstig al personal dels Espais naturals protegits: se’ls va discriminar salarialment respecte als treballadors d’altres àrees. Ara mateix, a l’empresa pública IBANAT (encarregada de conservar els espais naturals protegits), el personal dels parcs i reserves són treballadors de tercera (representen el 25% de la plantilla). Aquesta situació és troba als tribunals quan ja podria estar resolta fa mesos.

Company i els seus van deixar Cabrera sense vigilància ni control i la convertiren en la seva finca particular on fer bauxes amb els empresaris amics. Amb l’actual Govern això ja no passa, evidentment. A l’agost de 2015, el Govern anunciava la “dignificació dels espais naturals“. Però la realitat, a dia d’avui, mostra que res ha canviat en aquest aspecte, i ha passat temps.

parc_llevant_tf

Matas i Font desprotegiren més de 20.000 Ha. que s’han de recuperar

La majoria d’Espais tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no disposen d’elles (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia, adaptant-los a les necessitats actuals de Conservació. Un cas paradigmàtic és el del seguiment naturalístic de s’Albufera, on es va acomiadar el naturalista el desembre de 2012. No hi ha hagut seguiment dins els anys 2013, 2014, i els primers 6 mesos de 2015. Pel segon semestre de 2015 es va contractar un servei extern, però el 2016 s’Albufera ha tornat a estar sense seguiment naturalístic fins al maig. De fet, cap Espai protegit disposa de naturalista en plantilla, exceptuant la Serra de Tramuntana que en té un amb dedicació parcial. I la vigilància? La situació segueix sota mínims i empitjorant, mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents de certes persones no s’aturen de créixer. Enguany es poden batre tots els rècords de massificació als espais naturals. I no ho podrem controlar.

També, l’anterior Govern va suprimir les direccions del Parc de Mondragó i la de la Reserva Natural de s’Albufereta. Hores d’ara, alguns dels principals Espais protegits no compten amb un director assignat o bé l’han de compartir amb altres espais.

I si anam més enrere, ja ningú parla de la necessitat de recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera (que incorporava una part de Son Bosc), i del Parc de Cala d’Hort (que va desaparèixer, quedant reduït només als seus Illots, ara Reserves Naturals).

Cansa veure als membres del Govern plorar cada dia per la manca de recursos i culpar a Madrid de tot (amb bona part de raó, per descomptat). Però això no pot ser l’excusa per no afrontar les necessitats socials, i conservar els espais naturals en són una més. Els recursos hi són, les Illes són plenes de cotxes de luxe, al camp es fan casals multimilionaris un vora l’altre, els iots de luxe i els creuers s’acaramullen als ports, i tenim més milions de turistes dels que voldríem. Clar que hi ha recursos, altra cosa és que els governs no s’atreveixin a demanar (via impositiva) un esforç als qui més tenen. I no, no ens referim a l’impost de turisme sostenible, que ja l’han gastat 10 vegades en despesa corrent abans de ser recaptat. Les Illes tenen uns espais naturals extraordinaris, que mereixen ser protegits i cuidats com toca i això s’aconseguirà amb fets, no amb bones paraules. Som-hi doncs!

banner_govern

Una dignitat que no arriba i uns pressupostos que fins ara, poc canvien

 

Article publicat a l’AraBalears el 22 de maig de 2016

Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Posted on by
santacirga_5

Una multinacional alemanya vol instal·lar 250.000 panells solars (92 hectàrees) a Santacirga, Manacor

MANIFEST: En defensa de la terra, Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel•lacions, la urbanització i l’abandonament agrari de moltes d’elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer Mossèn Alcover i no una simple “explanada” on s’hi pugui instal•lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal•lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és 3 vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l’allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a 60 ha. Deim SÍ a les energies alternatives, però també deim SÍ a la terra, a preservar l’escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia “neta” per seguir embrutant? Per molts megawats (50) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l’excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de 2 milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne 2 milions més. Quina superfície verge s’ha de sacrificar per generar energia “neta” per 4 milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l’accés a recursos tan bàsics com l’aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus… Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d’importar carbó de Sud-àfrica, s’està construint un gasoducte, es cremen residus a Son Reus… L’energia “verda” arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a “que no es vegi tant”. Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d’anys. Queden poques planes agràries d’aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de 6000 tones o 8000 tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kg/Ha/any, això suposaria rendiments pròxims a les 8000 tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s’haurà d’importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l’article 106 que la producció d’energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a 4 ha s’ha d’ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d’aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d’aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l’empresa ni el govern. Si l’economia ambiental calculàs el valor monetari d’aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l’economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar “per se”. Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 cm de terra fèrtil. A més a més, l’agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s’han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel•lins, aloves… són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim NO al megaparc de Santacirga. SÍ a les energies netes, però NO a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.

Terraferida, APAEMA, Ateneu lo Tort, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Camins Públics i oberts.

Publicat a Diario de Mallorca (20 d’Abril 2016)

 

Santacirga_debat

 

Informació complementària:

CRÒNICA DEL DEBAT “ELS MEGAPARCS SOLARS DINS FORA VILA”

7 abril 2016. Ateneu Lo Tort (Manacor)