The dump of the european shit
Si es demana a bona part de la població europea quin és el lloc on es pot trobar major quantitat de joves beguts o drogats en una sola nit, molt pocs ho dubten. Magaluf és avui el topònim que millor representa la gatera, els excessos, la violència i els accidents. Ho il·lustren i denuncien amb tota cruesa, les postals que ha fet la jove creadora Mariona Obrador a partir de fotos reals de les bauxes de Magaluf.
El que fa molts anys era una destinació turística familiar, ubicada sobre unes platges formoses d’arena fina amb una zona humida espectacular, Es Salobrar Gran, es avui el màxim exponent de la degradació al mediterrani. Algunes de les més importants cadenes Balears, com Melià, han participat d’aquest procés de degradació, juntament amb altres hotelers amb manco anomenada. En el moment de reconvertir els establiments, a principis dels 90, quan feia dècades que explotaven el litoral, s’estimaren més els doblers fàcils i invertiren a altres indrets en comptes de millorar el seu producte. Les facilitats que trobaren tant a Balears com a indrets més allunyats, especialment al Carib, varen fer que ni es plantejassin gastar un sol euro per donar un futur diferent a Magaluf.
Una vegada més es repetia la història, i el territori conquerit pels hotelers els deixava d’interessar, i anaven a sacrificar-ne d’altre. Aquesta manca d’inversió i l’excés de places a la zona, va tenir una conseqüència inevitable: Els hotels anaven perdent atractiu, i només es podia mantenir l’activitat amb una baixada de preus constant, temporada rera temporada.
Juntament amb això, els hotelers desenvoluparen la política del tot inclòs com a reacció davant la seva pròpia incapacitat de tenir visitants de qualitat. L’única manera de treure’ls quelcom més que les ridícules quantitats que pagaven per una setmana, era tenir-los tot el dia dins l’hotel, fins que sortien gats a mitjanit. Tot plegat va motivar l’èxode de l’oferta complementària de qualitat, que va anar morint i va ser substituïda per gairebé l’únic producte que necessitava el nou inquilí de Magaluf: bars i pubs on beure, i supermercats per comprar alcohol.
Magaluf és avui la paraula màgica que pronuncien milers de joves quan pensen en l’evasió de baix cost. Quan es pronuncia Magaluf, a Europa es pensa en sexe, orgies, i joves que es passen la nit vomitant com a conseqüència de l’alcohol. Alguns, per desgràcia, tornen a casa amb greus lesions o fins i tot perden la vida per la terrible moda del balconning. Gràcies a les xarxes socials, tots els escàndols que hi tenen lloc fan la volta al món en qüestió de minuts, fent inútil qualsevol esforç de promoció turística per compensar aquest despropòsit.
Urbanització de la Marina de Magaluf
El Govern Bauzá, lluny d’actuar per posar remei a aquest monumental desastre, va rematar la feina atorgant l’interès autonòmic a Viva Hotels per acabar d’encimentar la Marina de Magaluf. Una vegada més, en comptes de reconvertir el que ja existeix, el capital s’ha focalitzat en consumir nou territori. El resultat és que s’està edificant la primera fase de la urbanització més bèstia que hem vist en dècades a Mallorca i a més es fa sobre el que queda d’Es Salobrar Gran, una zona humida plena d’enderrocs procedents de la construcció dels primers hotels, els mateixos que ara la sentencien a mort.
Mentre els hotelers s’omplen la boca parlant de qualitat, donant lliçons al nou govern sobre què s’ha de fer i el que no amb el turisme, Magaluf és el més pur exemple de la seva incapacitat per conservar un producte i deixar que acabi com el paradigma de la manca de límits, el model que es posa d’exemple arreu d’Europa de la degradació. Les administracions, per la seva banda, són les responsables d’haver consentit que s’arribi al límit, sense cap actuació, per una suma de la seva pròpia inutilitat, i de la por als hotelers als qui ningú no pot discutir res, perquè com ha quedat clar a Magaluf, “saben el que s’ha de fer”.
Els ciutadans hem perdut un bocí de Mallorca que no es podrà reconvertir a curt termini. Ara mateix, Magaluf només serveix com a cas d’estudi. Com a exemple de què no s’hauria de fer amb el territori. I com a constatació que si els beneficis del turisme no es reinverteixen com toca i corren a treure el suc a altres indrets, alguna cosa falla en el sistema. I són massa ja els exemples a la badia de Palma: Cala Major o algunes zones de s’Arenal (Platja de Palma), si bé no han patit aquest nivell de degradació, sí que han perdut encant, i amb ell activitat econòmica. Sembla ben hora de recuperar la moratòria turística, aturar la degradació i la saturació, encara que sigui per pura supervivència.
El turisme no pot cremar el territori com si fos un combustible. I les autoritats han de saber vetllar i aturar els peus als qui només pensen en la seva conveniència, i se’n foten del que és de tots.
MALLORCA PARADISE “The dump of the european shit” (revers de les postals de Mariona Obrador)
Terraferida 
