Dins el període 2021-2024 s’han destruït 546 hectàrees de sòl agrari i forestal, la major part per a usos residencials i turístics
Un recent estudi de Terraferida titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024” ha pogut classificar i quantificar el procés d’urbanització més recent. El darrer període estudiat va de l’estiu de 2021 a l’estiu de 2024 i mostra com els darrers tres anys s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca. El treball analitza només el sòl rústic.
La major part del sòl artificialitzat s’ha sacrificat per a la construcció i l’ampliació de fins a 846 xalets per a ús residencial i turístic (57%) seguits de les instal·lacions fotovoltaiques (25%). Els segueixen, a gran distància, les parcel·les usades com a magatzem i abocador (3%), els usos vinculats a la indústria, el comerç i els serveis, les pedreres, el viari i els aparcaments.
L’estudi es basa en l’anàlisi de la darrera capa de l’ortofotografia aèria de Mallorca feta pública, corresponent a les imatges de l’estiu de 2024 que permet ampliar les dades de 2015-2021, ja revelades per Terraferida. Aquestes dades confirmen que, lluny de frenar, la destrucció del sòl rústic i dels paisatges interiors de Mallorca s’ha accelerat en el darrer trienni (2021-2024). Així, mentre en els anys 2015-2021 Mallorca perdia 140 hectàrees per any, en el període 2021-2024 el ritme de la destrucció ha accelerat fins a les 180 hectàrees anuals, un increment del 28%.
El total de la superfície desnaturalitzada al llarg dels darrers nou anys (2015-2024) és de 1.389 hectàrees. Al ritme present, es pot estimar que al llarg de la darrera dècada s’hauran perdut 1.570 hectàrees; una xifra conservadora si atenem que no inclou els sòls urbanitzables dins els darrers tres anys i que el procés s’accelera, com pot observar qualsevol que miri els mostradors de les immobiliàries en què les parcel·les rústiques que superen en poc la superfície mínima edificable són un producte estrella.
Si es reuneix tota la superfície artificialitzada en els darrers deu anys (2015-25), sumam una àrea de 15,69 km2, superior a la de municipis sencers com Búger (8,27 km2), Estellencs (13,39 km2), Consell (13,69 km2), Deià (15,12 km2) o Costitx (15,35 km2); i no som lluny d’arribar a superfícies equivalents a les de Lloret (17,43 km2 de superfície), Fornalutx (19,49 km2) o Mancor de la Vall (19,87 km2).
Fora de les àrees protegides per la Llei 1/1991 d’Espais Naturals, tot fora vila és avui un solar que espera el capital necessari per a la seva edificació. En el seu dia Terraferida ja va publicar un altre treball on mostrava que a fora vila quedaven 11.200 parcel·les edificables. Tot sense incloure l’agrupació de parcel·les, que representa el 42% de les llicències concedides. Si s’aplica aquesta proporció el recompte pujaria fins a unes 20.000 parcel·les edificables.
Cal destacar que els municipis més intensament colonitzats pels xalets són els afectats per la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos que s’ha revelat com un accelerador de la destrucció del sòl rústic al Migjorn i el Llevant de Mallorca. L’aeroport, amb la seva ampliació constant, és l’altra infraestructura clau en aquest procés.
La conversió de fora vila en suburbi repercuteix sobre el conjunt del territori i constitueix avui l’amenaça ambiental més greu: té un efecte gentrificador i ha fet desaparèixer milers d’explotacions agràries i espais que donaven serveis ambientals a la població. Es fa imprescindible l’ús del cotxe privat, s’implanten nous usos que consumeixen gran quantitat d’aigua, s’asfalten camins, es barra el pas de camins històrics, desnaturalitzen el paisatge amb ajardinaments propis d’urbanitzacions, contribueixen a escampar espècies invasores, multipliquen l’ús de pesticides, sembren el subsòl d’aigües fecals, contribueixen a la inflació general de l’habitatge i els preus de consum, fan del tot inviable l’adaptació als reptes del canvi climàtic i ens allunya de la sobirania alimentària.
És per això que demanam:
- Una moratòria immediata de construccions residencials en sòl rústic i la protecció definitiva del sòl rural.
- Un nou Pla Territorial Insular (PTI) que el protegeixi de manera efectiva i en privilegi els usos agraris, naturals i educatius.
- Un pla de rehabilitació d’habitatges dins els centres històrics dels pobles de Mallorca amb criteris socials i que permeti crear nous llocs de feina si són necessaris.
- Que es reforci de manera significativa la inspecció del lloguer turístic i l’Agència de Defensa del Territori per combatre també la il·legalitat.
Terraferida 