Dins el període estudiat s’han edificat 17 piscines a la setmana.

Terraferida demana una moratòria que posi fi a la construcció massiva de places residencials i turístiques.

Terraferida està elaborant un treball per documentar els principals canvis territorials dels darrers anys a Mallorca. El període analitzat és el de 2015 a 2021, anys dels quals hi ha fotografies aèries disponibles per a tota l’illa de Mallorca. Les imatges han permès fer una comparativa visual i cartografiar i quantificar els canvis que s’hi han produït.

Els resultats són encara preliminars però un dels impactes territorials i urbanístics més destacats del període d’estudi és la construcció massiva de piscines lligada a la construcció de noves residències tant a foravila com als sòls urbans.

Mitjançant les fotos aèries s’han pogut identificar un mínim de 5.271 noves piscines entre els anys 2015 i 2021. D’aquestes, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. Així, les piscines a foravila suposen un terç del total i solen destruir molta superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal.

Aquesta és una xifra mínima pel fet que no es poden identificar aquest tipus d’infraestructures si estan cobertes, la imatge no és de prou qualitat o l’excavació observada a la imatge genera dubtes. Terraferida ha comptabilitzat només les piscines d’obra i ha descartat les desmuntables, que també han proliferat els darrers anys, especialment al sòl rústic.

Dins aquests sis anys, doncs, s’haurien construït un mínim de 17 piscines a la setmana, el que suposa una mitjana de 880 piscines cada any. Les 5.271 piscines de nova construcció s’han de sumar a les 43.697 que ja existien a Mallorca abans del 2015 el que fa un total de 48.968 piscines a l’actualitat.

Al conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500 i van ser comptabilitzades per un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg entre 2006 i 2015^(*).

Aquest estudi ja advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears pel consum molt elevat d’aigua que tenen i per l’evaporació que s’hi produeix, que va ser quantificada en gairebé 5 mil milions de litres any i que representa prop del 5% del consum urbà.

Les noves piscines han estat desglossades per municipis. Palma és on se n’han construït més en els darrers 6 anys (448) però destaca el cas de Santanyí amb 400 i una població molt menor. Segueixen aquests dos municipis el de Manacor (388), Marratxí (366), Llucmajor (318), Calvià (314), Campos (284) i Artà (151), per citar els 10 primers. La densitat de noves piscines per habitant del període 2015-2021 l’encapçala Santanyí seguit de Campos, Sineu i Artà.

Crida l’atenció que tots aquests municipis ja tenen problemes greus d’aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de les dessaladores, el que suposa un consum energètic molt elevat. Alguns ajuntaments fa setmanes que han ordenat mesures restrictives davant la manca d’aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d’omplir piscines o regar jardins.

Que cap administració contempli restriccions a la construcció massiva de piscines dins les polítiques hídriques i amb un futur d’escassetat d’aigua és senzillament incomprensible.

Terraferida proposa 6 mesures per frenar aquest consum massiu d’aigua:

1. Prohibició definitiva de la construcció de més piscines a Mallorca excepte piscines públiques als pobles d’interior.

2. Protecció definitiva del sòl rústic amb la prohibició de noves edificacions disperses i restricció de la utilització del sòl rústic per a usos agraris i recreatius.

3. Reclassificació de tots els sòls urbanitzables a sòl rústic per impedir-hi nous desenvolupaments.

4. Implementació de mesures per cobrir les piscines existents quan no s’usen per evitar al màxim l’evaporació.

5. Obligatorietat d’implementar sistemes de depuració i reutilització d’aigua eficients per a piscines que no en disposin.

6. Tarifes progressives en el preu de l’aigua que gravin el consum abusiu lligat a piscines i jardins d’alt consum.

^(*)Hof, A., Morán-Tejeda, E., Lorenzo-Lacruz, J., Blázquez-Salom M., «Swimming Pool Evaporative Water Loss and Water Use in the Balearic Islands (Spain)». Water, 2018, 10, 1883; doi:10.3390/w10121883.