El nombre total de xalets edificats o autoritzats durant el mandat del pacte arriba als 2943.
Un 42% dels nous projectes s’executen agrupant parcel·les per arribar a la superfície mínima.
Les noves dades suposen un increment del 263% respecte dels 1118 de l’anterior estudi.
No té aturall. L’allau de grans xalets a fora vila té unes dimensions colossals i amenaça de transformar Mallorca en una sola ciutat, un enorme suburbi en el qual just quedarien sense edificar alguns espais naturals fragmentats i amb una gran pressió humana.
L’entitat Terraferida ja va poder documentar aquest procés de «massificació difusa» pel període 2015-2021 i en va publicar els resultats el mes d’abril de 2023 (https://bitly.cx/tNXl) just abans de cessar l’activitat. Fa uns mesos però, varen aparèixer dues noves fonts d’informació que han permès continuar aquell treball i cobrir el període 2015-2023, coincident amb les dues legislatures del Pacte de Progrés. Per una part, s’ha publicat la fotografia aèria de 2023 i, per l’altra, s’ha tengut accés al llistat oficial de projectes autoritzats pel Consell fins a 2023. Això va obrir la possibilitat de col·laborar amb el «Grup de Geografies Crítiques de la UIB» i elaborar aquest treball.
Aquestes noves fonts ens ha permès fer una actualització de la qüestió dels habitatges en sòl rústic i la seva evolució, diferenciant quines estan construïdes o en construcció, i quines pendents de construir, així com la seva localització i altres dades rellevants.
S’han construït o aprovat un total de 2943 xalets en dues legislatures. Un increment del 263% respecte de l’anterior estudi de Terraferida
Als 1118 habitatges construïts entre 2015 i 2021 n’hem d’afegir com a mínim 565 més que s’han construït entre 2021 i 2023, el que fa un total de -com a mínim- 1683 nous xalets a fora vila en les dues darreres legislatures, un increment del 50% respecte del nostra anterior càlcul. La cosa, però, no acaba aquí. El període 2015-2023 ens deixà un llegat de 1260 llicències més aprovades que encara no s’havien executat el 2023.
Això suposa un total de 2943 xalets, com a mínim, construïts o aprovats en dues legislatures. Un increment del 263% respecte de l’anterior estudi de Terraferida.
El 42% de les llicències concedides corresponen a agrupacions de parcel·les que per separat no tenen la superfície mínima per a edificar
És especialment significatiu el fet que el 42% de les llicències concedides corresponen a agrupacions de parcel·les que per separat no tenen la superfície mínima per a edificar (a la major part del sòl rústic 14.000 m2). Terraferida va fer un recompte de les parcel·les edificables al 2018 i en sortien 11.200, sense incloure-hi la possibilitat d’agrupar parcel·les. Si s’aplica aquesta proporció de 42% d’edificacions per agrupació de parcel·les, el recompte pujaria fins a unes 19.300. També hem calculat que amb el nou decret (DL 3/2024) es podrien edificar 1.300 habitatges més dins zones inudables o amb risc d’incendis. Tot plegat indica que encara quedarien més de 20.000 parcel·les edificables a foravila.
La superfície ocupada pels xalets els darrers vuit anys duplica amb escreix la consumida per la indústria fotovoltaica
El nombre d’hectàrees consumides per xalets entre 2015 i 2023 s’eleva a un mínim de 581, això sense comptar l’espai que ocuparan 1.260 projectes més que tenen llicència i encara són pendents d’execució. Unes xifres enormes i a molta distància de les centrals fotovoltaiques, que han consumit 251 ha dins el mateix període d’estudi.
Consideram molt preocupant aquest procés urbanitzador, no només per la seva dimensió, també per la multitud de conseqüències que té. Du associat una pèrdua constant d’explotacions agràries, una major dependència exterior d’aliments i materials i un empobriment del paisatge i la biodiversitat. També suposa un augment de la capacitat de població que ni tan sols es contempla als planejaments municipals ni al Pla Territorial, mentre dispara el consum d’aigua (totes les noves edificacions al camp tenen piscines i jardins) i multiplica les necessitats de mobilitat en cotxe privat i els viatges en avió per mor que les noves residències van destinades majoritàriament a turisme residencial i a lloguer turístic. No cal dir que tota aquesta nova edificació requereix de cada vegada de més infraestructures que, al seu torn, suposen més ocupació i destrucció del territori.
Un xalet cada cent metres
Just queda un camí per evitar la conversió de Mallorca en una gran ciutat caòtica i empobrida: la prohibició total i immediata d’edificar residències al sòl rústic, com va fer Menorca l’any 2003 i com han fet totes les comunitats autònomes d’Espanya. L’excepció mallorquina i eivissenca a aquesta norma (el sòl rústic és rústic) aboca la balear major i la pitiüsa a un procés de degradació accelerat i de conseqüències històriques i irreparables amb la complicitat absoluta de tot l’arc parlamentari que, en la passada legislatura, acordà unànimement mantenir la parcel·la mínima edificable en 14.000 m2 que, a la pràctica, suposa la construcció d’un xalet amb el seu corol·lari de piscines, pistes i jardins, cada cent metres lineals.
DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Presentació
Mapes i gràfics
Imatges
Terraferida 