Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.

Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

• El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
• El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
• El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
• El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
• L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
9. Contribueix a massificar més l’illa.
10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)

DADES DE MALLORCA

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA